Index |
| ||||||||||||||||||||
Proverbs : toerana | |||||||||||||||||||||
Proverb 1 | |||||||||||||||||||||
French translation | Que chacun soit libre dans sa position. [2.415 #837] | ||||||||||||||||||||
Proverb 2 | Aza mifanaratsy an-toerana hoatry ny vavy antitra mitanina andro. [2.415 #4861]
Mifanaratsy an-toerana ohatra an-dRafotsibe mitanin' andro. [2.165] Mifanaratsy an-toerana, ohatra ny vavy antitra Rafotsibe mitanin' andro, ka mifanaratsy an-toerana ka rafitr' ady. [2.415 #1909] | ||||||||||||||||||||
French translation | Des vieilles femmes se chauffant au soleil, elles médisent l' une de l' autre tout en étant ensemble. [2.165]
Ne vous dénigrez pas en face, comme les vieilles femmes qui se chauffent au soleil. [2.415 #4861] Vieilles qui se chauffent au soleil : elles médisent à qui mieux mieux, et les disputes vont leur train. [2.415 #1909] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Être accroupi au soleil est l' occupation favorite des gens oisifs à Madagascar surtout des vieux et des malades. Et alors comme les bras ne font rien, la langue travaille souvent d' autant plus. [2.165]
Se disait des gens qui par leurs médisances ou leurs racontars mettent la division et sèment la dispute. [2.415 #1909] | ||||||||||||||||||||
Proverb 3 | |||||||||||||||||||||
French translation | Pour ramener du riz à faire sécher en été, il faudrait faire sortir celui qui est déjà sec et rentré depuis longtemps. [2.415 #3107] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | En été les provisions s' épuisent. [2.415 #3107] | ||||||||||||||||||||
Proverb 4 | Itoerana ela Ny toerana ela Toerana ela Toerana ela | ||||||||||||||||||||
French translation | Rester longtemps donne double droit. [2.415 #2189] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Le sens est que les anciens ont des privilèges. [2.415 #2189] | ||||||||||||||||||||
Proverb 5 | Kely manam-bady, toa toerana ifamonjena; lehibe manam-bady, toa lanilany tandrify. [2.415 #1198, 2.653 #1244]
Kely manambady toa toerana ifamonjena, lehibe vao manambady toa lanilany zara. [2.558 #1618] | ||||||||||||||||||||
French translation | Se marier jeune c' est comme si on était pressé de trouver un parti pour s' établir ; se marier tard c' est comme si on n' avait pas trouvé un parti convenable. [2.415 #1198] | ||||||||||||||||||||
Proverb 6 | Lasiray sy arivo ny toerana : ny lasiray dila fa ny arivo mbola ho avy. [1.147 #L33] | ||||||||||||||||||||
Proverb 7 | Mihena an-toerana karaha fen' antitra. [1.147 #M112] | ||||||||||||||||||||
Proverb 8 | Mihena an-toerana toy ny kitozan-dRainibozaka. [2.415 #2212] | ||||||||||||||||||||
French translation | Diminuer sur place comme la viande boucanée de Rainibozaka. [2.415 #2212] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Ce proverbe pouvait se dire de toute diminution ou contraction. [2.415 #2212] | ||||||||||||||||||||
Proverb 9 | Ny toerana ela | ||||||||||||||||||||
Proverb 10 | Ny toerana no tsy lavorary dia ny trano atsimo sy avaratra no Ny toerana no tsy lavorary, ny trano atsimo sy avaratra no mifanaratsy. [2.165 #339, 2.415 #3503] | ||||||||||||||||||||
French translation | Ce qui empêche d' être bien chez soi, c' est que la maison du sud et celle du nord se disent des injures. [2.415 #3503]
Ce qui fait qu' on n' est pas bien chez soi, c' est qu' on ne s' entend pas avec ses voisins. Litt. la maison du sud et celle du nord (qui sont voisines) se disent des injures. [2.165 #339] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Il y a mésentente. [2.415 #3503] | ||||||||||||||||||||
Proverb 11 | Papango amam-borona: iray toerana, fa samy hafa faniry. [2.165 #309]
Papango amam-borona, ka ny toerana no iraisana, fa ny faniriana samihafa. [2.415 #854] | ||||||||||||||||||||
French translation | Des papangues (oiseaux de proie) et d' autres oiseaux: ils sont dans le même endroit, mais ils n' ont pas les mêmes désirs. [2.165]
Papangue qui se trouve avec d' autres oiseaux : l' habitation est commune, mais les moeurs sont différentes. [2.415] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Se disait des gens qui peuvent être ensemble, mais qui ont chacun leur condition. [2.415 #854] | ||||||||||||||||||||
Proverb 12 | Papango amim-boanjo ka toerana no iraisana. [2.558 #3476]
Papango amim-boanjo : toerana no iraisana. [2.415 #1694, 2.653 #2589] | ||||||||||||||||||||
French translation | Oiseau papangue et arachides : ils n' ont de commun que l' habitation. [2.415 #1694] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Se disait des grands et des petits. [2.415 #1694] | ||||||||||||||||||||
Proverb 13 | Raha | ||||||||||||||||||||
Proverb 14 | Sabakaka ambody riana : tsara toerana, fa tsy mahita tory. [2.653 #2809, 2.974 #279] | ||||||||||||||||||||
French translation | Crapaud au-dessous d’une cascade : le paysage est superbe, mais le sommeil est impossible. [2.974 #279] | ||||||||||||||||||||
Proverb 15 | Ny fanambadiana tahaky ny sodifafana : atsipy vao mandohalika. [2.415 #1220]
Tahaka ny sodifafana : atsipy vao mandohalika. [2.653 #2965] Sodifafana an-tanin-drazana: na atsipy aza mandohalika ihany. [2.415 #6487, 2.653] Sodifafana atsipy vao mandohalika. [2.415 #6488] Sodifafana ka atsipy vao manongalika. [2.415 #6488] Sodifafana ka natsipy any an-kady vao manongalika (tsara toerana). [2.558 #3910] | ||||||||||||||||||||
French translation | Le mariage c'est comme la plante grasse qu' on appelle sodifafana : il faut jeter cette plante pour qu' elle s' incline. [2.415 #1220]
Plante sodifafana dans sa terre : elle a beau être renversée à terre, elle s' agenouille. [2.415 #6487] Plante sodifafana : lorsqu' on la renverse et jette à terre, elle se recourbe et semble fléchir le genou. [2.415 #6488] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Une femme menacée de répudiation commence à s' amadouer. [2.415 #1220]
Allusion à la forme recourbée de cette plante. Ce proverbe se disait des personnes tellement attachées quelles acceptent tous les traitements. [2.415 #6487] Se disait des gens qui ont besoin, pour s' amender, d' être traités sévèrement ; il se disait par exemple, dans le mariage, des femmes difficiles à traiter. [2.415 #6488] | ||||||||||||||||||||
Proverb 16 | |||||||||||||||||||||
Proverb 17 | Toerana ela | ||||||||||||||||||||
Proverb 18 | Toerana nahavokisana tsy itoerana ela. [2.558 #4145] | ||||||||||||||||||||
Proverb 19 | Tovolahin' Antananarivo : raha miasa mitsingina, fa raha milalao maka toerana. [2.558 #274] | ||||||||||||||||||||
Proverb 20 | Tsaramaso mitsipika an-joro, ka tsy very fa niova toerana. [2.558 #285]
Voanemba mitsipika an-joro : tsy very fa nitady toerana. [2.415 #2264] Voanemba nitsipika an-joro : tsy very fa niova toerana. [2.558 #4988] Voanemba nitsipika an-joro: tsy very, fa nitady toerana. [2.653 #3703] | ||||||||||||||||||||
French translation | Graine de cassia tombée dans le coin réservé aux animaux : elle n' est pas perdue, elle est allée chercher sa place. [2.415 #2264] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Elle a trouvé une bonne place, bien grasse, dans le fumier. [2.415 #2264] | ||||||||||||||||||||
Proverb 21 | Tsy hadalan' akoho no itoerany any an-joro, fa toeram-boazara. [2.415 #866]
Tsy hadalan' ny akoho no itoerany an-joro fa toeram-boazara. [1.1] Tsy hadalan' ny akoho no itoerany eo an-joro, fa toeram-boazara. [2.558 #4491, 2.653 #3346, 1.1] | ||||||||||||||||||||
Malagasy interpretation | Entimilaza ny fanekena ny anjaran' ny tena, na ratsy io na tsara. [1.1]
Tsy fidin' ny akoho ny anidiana azy eo an-joro (atsimo atsinanana) fa eo no tokony ho anjarany ka mandefitra izy. [1.1] | ||||||||||||||||||||
French translation | Si les poules se placent dans l' angle qui leur est assigné, ce n' est pas par sottise, mais par conformité à l' ordre. [2.415 #866] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Chacun à sa place. [2.415 #866] | ||||||||||||||||||||
Proverb 22 | Tsy mety raha manao dihin-dRazihizihy : sady tsy hirebika no tsy hanimpy sandry, fa mihoninkonina an-toerana fotsiny. [2.558 #4614]
Tsy mety raha manao dihin-dRazihizihy : sady tsy hirebika no tsy hanipy sandry, fa eo no mihoninkonina foana eo. [2.415 #2123, 2.653 #3435] | ||||||||||||||||||||
French translation | Il ne faut pas danser comme Razihizihy, sans sauter, sans remuer les bras, se contentant de remuer sur place et avec embarras. [2.415 #2123] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Se disait des gens lourdauds et embarrassés. [2.415 #2123] | ||||||||||||||||||||
Proverb 23 | Vato ambany riana : tsy mikorontana fa mifanamboa-toerana. [2.165 #2199, 2.558 #4886]
Vato ambany riana: tsy mikorontana, fa mifanamboatra toerana. [2.653 #3633] | ||||||||||||||||||||
French translation | Des pierres au pied d' une cascade: elles ne se dérangent pas (ne se mettent pas en désordre), mais se font place l' une à l' autre. [2.165] | ||||||||||||||||||||
Proverb 24 | Vato an-dava-drano: tsy miady, fa mifanajary toerana. [2.299 #15, 2.653 #3634] | ||||||||||||||||||||
Proverb 25 | Zaza mifo-delo ka mody an-toerana amin' ny tompony. [2.415 #2759] | ||||||||||||||||||||
French translation | Enfant qui renifle : la morve revient à son maître. [2.415 #2759] | ||||||||||||||||||||
French interpretation | Nous sommes responsables de nos actions et nous avons à en subir les conséquences. [2.415 #2759] | ||||||||||||||||||||
Index |
| ||||||||||||||||||||
![]() |