|
|
|
|

Index

Proverbs : toerana

Proverb 1Aoka ho samy masina an-taniny. [2.558 #328]
Aoka ho samy masina an-toerany. [2.415 #837, 2.653 #279]
French translationQue chacun soit libre dans sa position. [2.415 #837]

Proverb 2Aza mifanaratsy an-toerana hoatry ny vavy antitra mitanina andro. [2.415 #4861]
Mifanaratsy an-toerana ohatra an-dRafotsibe mitanin' andro. [2.165]
Mifanaratsy an-toerana, ohatra ny vavy antitra mitanin-andro. [2.653]
Rafotsibe mitanin' andro, ka mifanaratsy an-toerana ka rafitr' ady. [2.415 #1909]
French translationDes vieilles femmes se chauffant au soleil, elles médisent l' une de l' autre tout en étant ensemble. [2.165]
Ne vous dénigrez pas en face, comme les vieilles femmes qui se chauffent au soleil. [2.415 #4861]
Vieilles qui se chauffent au soleil : elles médisent à qui mieux mieux, et les disputes vont leur train. [2.415 #1909]
French interpretationÊtre accroupi au soleil est l' occupation favorite des gens oisifs à Madagascar surtout des vieux et des malades. Et alors comme les bras ne font rien, la langue travaille souvent d' autant plus. [2.165]
Se disait des gens qui par leurs médisances ou leurs racontars mettent la division et sèment la dispute. [2.415 #1909]

Proverb 3Handrao-bary fahavaratra: ny an-trano no afin-dra. [2.415 #3107, 2.653 #1023]
Handrao-bary fahavaratra, ny an-trano no afindra toerana. [2.558 #86]
French translationPour ramener du riz à faire sécher en été, il faudrait faire sortir celui qui est déjà sec et rentré depuis longtemps. [2.415 #3107]
French interpretationEn été les provisions s' épuisent. [2.415 #3107]

Proverb 4Itoerana ela maharairoa. [2.415 #2189]
Ny toerana ela maharairoa. [2.653 #2450]
Toerana ela mahairairoa. [2.653 #3102]
Toerana ela maharairoa. [2.415 #2189]
French translationRester longtemps donne double droit. [2.415 #2189]
French interpretationLe sens est que les anciens ont des privilèges. [2.415 #2189]

Proverb 5Kely manam-bady, toa toerana ifamonjena; lehibe manam-bady, toa lanilany tandrify. [2.415 #1198, 2.653 #1244]
Kely manambady toa toerana ifamonjena, lehibe vao manambady toa lanilany zara. [2.558 #1618]
French translationSe marier jeune c' est comme si on était pressé de trouver un parti pour s' établir ; se marier tard c' est comme si on n' avait pas trouvé un parti convenable. [2.415 #1198]

Proverb 6Lasiray sy arivo ny toerana : ny lasiray dila fa ny arivo mbola ho avy. [1.147 #L33]

Proverb 7Mihena an-toerana karaha fen' antitra. [1.147 #M112]

Proverb 8Mihena an-toerana toy ny kitozan-dRainibozaka. [2.415 #2212]
French translationDiminuer sur place comme la viande boucanée de Rainibozaka. [2.415 #2212]
French interpretationCe proverbe pouvait se dire de toute diminution ou contraction. [2.415 #2212]

Proverb 9Ny toerana ela maharairoy, fa ny omaly tsy anio intsony. [2.558 #3299]

Proverb 10Ny toerana no tsy lavorary dia ny trano atsimo sy avaratra no mifanaraby. [2.558 #3300]
Ny toerana no tsy lavorary, ny trano atsimo sy avaratra no mifanaratsy. [2.165 #339, 2.415 #3503]
French translationCe qui empêche d' être bien chez soi, c' est que la maison du sud et celle du nord se disent des injures. [2.415 #3503]
Ce qui fait qu' on n' est pas bien chez soi, c' est qu' on ne s' entend pas avec ses voisins. Litt. la maison du sud et celle du nord (qui sont voisines) se disent des injures. [2.165 #339]
French interpretationIl y a mésentente. [2.415 #3503]

Proverb 11Papango amam-borona: iray toerana, fa samy hafa faniry. [2.165 #309]
Papango amam-borona, ka ny toerana no iraisana, fa ny faniriana samihafa. [2.415 #854]
French translationDes papangues (oiseaux de proie) et d' autres oiseaux: ils sont dans le même endroit, mais ils n' ont pas les mêmes désirs. [2.165]
Papangue qui se trouve avec d' autres oiseaux : l' habitation est commune, mais les moeurs sont différentes. [2.415]
French interpretationSe disait des gens qui peuvent être ensemble, mais qui ont chacun leur condition. [2.415 #854]

Proverb 12Papango amim-boanjo ka toerana no iraisana. [2.558 #3476]
Papango amim-boanjo : toerana no iraisana. [2.415 #1694, 2.653 #2589]
French translationOiseau papangue et arachides : ils n' ont de commun que l' habitation. [2.415 #1694]
French interpretationSe disait des grands et des petits. [2.415 #1694]

Proverb 13Raha hitsangan-tsy mahay, aleo misonenika an-toerana. [2.558 #3575]

Proverb 14Sabakaka ambody riana : tsara toerana, fa tsy mahita tory. [2.653 #2809, 2.974 #279]
French translationCrapaud au-dessous d’une cascade : le paysage est superbe, mais le sommeil est impossible. [2.974 #279]

Proverb 15Ny fanambadiana tahaky ny sodifafana : atsipy vao mandohalika. [2.415 #1220]
Tahaka ny sodifafana : atsipy vao mandohalika. [2.653 #2965]
Sodifafana an-tanin-drazana: na atsipy aza mandohalika ihany. [2.415 #6487, 2.653]
Sodifafana atsipy vao mandohalika. [2.415 #6488]
Sodifafana ka atsipy vao manongalika. [2.415 #6488]
Sodifafana ka natsipy any an-kady vao manongalika (tsara toerana). [2.558 #3910]
French translationLe mariage c'est comme la plante grasse qu' on appelle sodifafana : il faut jeter cette plante pour qu' elle s' incline. [2.415 #1220]
Plante sodifafana dans sa terre : elle a beau être renversée à terre, elle s' agenouille. [2.415 #6487]
Plante sodifafana : lorsqu' on la renverse et jette à terre, elle se recourbe et semble fléchir le genou. [2.415 #6488]
French interpretationUne femme menacée de répudiation commence à s' amadouer. [2.415 #1220]
Allusion à la forme recourbée de cette plante. Ce proverbe se disait des personnes tellement attachées quelles acceptent tous les traitements. [2.415 #6487]
Se disait des gens qui ont besoin, pour s' amender, d' être traités sévèrement ; il se disait par exemple, dans le mariage, des femmes difficiles à traiter. [2.415 #6488]

Proverb 16Sodokan' ny atao mandrosoa, ka miantsampy eny an-toeran' entana. [2.558 #3913, 2.653]

Proverb 17Toerana ela maha-rey roy ary ny ela fanadinoana. [2.558 #4144]

Proverb 18Toerana nahavokisana tsy itoerana ela. [2.558 #4145]

Proverb 19Tovolahin' Antananarivo : raha miasa mitsingina, fa raha milalao maka toerana. [2.558 #274]

Proverb 20Tsaramaso mitsipika an-joro, ka tsy very fa niova toerana. [2.558 #285]
Voanemba mitsipika an-joro : tsy very fa nitady toerana. [2.415 #2264]
Voanemba nitsipika an-joro : tsy very fa niova toerana. [2.558 #4988]
Voanemba nitsipika an-joro: tsy very, fa nitady toerana. [2.653 #3703]
French translationGraine de cassia tombée dans le coin réservé aux animaux : elle n' est pas perdue, elle est allée chercher sa place. [2.415 #2264]
French interpretationElle a trouvé une bonne place, bien grasse, dans le fumier. [2.415 #2264]

Proverb 21Tsy hadalan' akoho no itoerany any an-joro, fa toeram-boazara. [2.415 #866]
Tsy hadalan' ny akoho no itoerany an-joro fa toeram-boazara. [1.1]
Tsy hadalan' ny akoho no itoerany eo an-joro, fa toeram-boazara. [2.558 #4491, 2.653 #3346, 1.1]
Malagasy interpretationEntimilaza ny fanekena ny anjaran' ny tena, na ratsy io na tsara. [1.1]
Tsy fidin' ny akoho ny anidiana azy eo an-joro (atsimo atsinanana) fa eo no tokony ho anjarany ka mandefitra izy. [1.1]
French translationSi les poules se placent dans l' angle qui leur est assigné, ce n' est pas par sottise, mais par conformité à l' ordre. [2.415 #866]
French interpretationChacun à sa place. [2.415 #866]

Proverb 22Tsy mety raha manao dihin-dRazihizihy : sady tsy hirebika no tsy hanimpy sandry, fa mihoninkonina an-toerana fotsiny. [2.558 #4614]
Tsy mety raha manao dihin-dRazihizihy : sady tsy hirebika no tsy hanipy sandry, fa eo no mihoninkonina foana eo. [2.415 #2123, 2.653 #3435]
French translationIl ne faut pas danser comme Razihizihy, sans sauter, sans remuer les bras, se contentant de remuer sur place et avec embarras. [2.415 #2123]
French interpretationSe disait des gens lourdauds et embarrassés. [2.415 #2123]

Proverb 23Vato ambany riana : tsy mikorontana fa mifanamboa-toerana. [2.165 #2199, 2.558 #4886]
Vato ambany riana: tsy mikorontana, fa mifanamboatra toerana. [2.653 #3633]
French translationDes pierres au pied d' une cascade: elles ne se dérangent pas (ne se mettent pas en désordre), mais se font place l' une à l' autre. [2.165]

Proverb 24Vato an-dava-drano: tsy miady, fa mifanajary toerana. [2.299 #15, 2.653 #3634]

Proverb 25Zaza mifo-delo ka mody an-toerana amin' ny tompony. [2.415 #2759]
French translationEnfant qui renifle : la morve revient à son maître. [2.415 #2759]
French interpretationNous sommes responsables de nos actions et nous avons à en subir les conséquences. [2.415 #2759]

Index